Mentre diferents sentiments emergeixen a totes les cèl·lules del meu cos i es veuen reflectides a la meva pell amb escalfor i amb fred.
Mentre la Itziar, Gran Dona de qui estic aprenent a ser mare, dorm plàcidament al llit.
Mentre recordo tot allò que m'ha passat avui, em pregunto per què les Dones que conec tenen tanta admiració per la meva persona.
Què veuen en mi que jo no puc o no vull veure?
Per què se'ls omplen de llum i de llàgrimes quan em veuen o les miro?
Em qüestiono tantes coses... i intento mirar-me al mirall i no aconsegueixo veure tot allò que em diuen.
Per què no m'ho crec?
EM DIUEN QUE SÓC GRAN!!! I jo no ho veig així...
Avui amb una Dona, germana lloba, sols sabia repetir que teníem que tornar als orígens.
I aquest és el meu secret en aquests moments: TORNAR ALS ORÍGENS!!!
dijous, 16 de febrer del 2012
diumenge, 5 de febrer del 2012
Entendre sentiments...
El dia a dia de la meva vida és més d' allò que vaig imaginar en un moment o en diferents moments d'aquest camí tan meravellós que m'ha tocat realitzar.
Paraules com "t'estimo" sorgides d'una Dona de quatre anys fan que em plantegi quantes vegades ho he pogut dir a la meva mare. Crec que poques! Massa poques!!! Entendre els sentiments que m'inunden quan això succeïx em bloquegen i no em deixen dir-ho a la meva mare. Per què és tan fàcil per la Itziar i per mi és tan difícil?
Vaig llegir un cop en la contra de La Vanguardia un article que es titulava: "Si tienes a tu madre bien integrada en ti, ¡brillarás!"
entrevista que es va fer a Bert Hellinger, creador de les constelacions familiars, i em va impactar moltíssim. encara busco brillar!! i ja sabeu perquè...
Paraules com "t'estimo" sorgides d'una Dona de quatre anys fan que em plantegi quantes vegades ho he pogut dir a la meva mare. Crec que poques! Massa poques!!! Entendre els sentiments que m'inunden quan això succeïx em bloquegen i no em deixen dir-ho a la meva mare. Per què és tan fàcil per la Itziar i per mi és tan difícil?
Vaig llegir un cop en la contra de La Vanguardia un article que es titulava: "Si tienes a tu madre bien integrada en ti, ¡brillarás!"
entrevista que es va fer a Bert Hellinger, creador de les constelacions familiars, i em va impactar moltíssim. encara busco brillar!! i ja sabeu perquè...
dijous, 2 de febrer del 2012
El final de ser i el principi de Ser
Poder explicar uns sentiments a vegades és molt difícil per això una imatge val més que mil paraules...
Després de visualitzar mil vegades aquestes imatges i recordar aquells instants tot el meu interior s'ensorra per instants (per què no sabia tot això? per què havia tingut els ulls tan tancats?) i al mateix temps hem donen l'impuls per veure la vida com una joia: tal com és, meravellós!
Cada vegada que miro a la meva filla i observo amb deteniment cada corba dels seu cos em dono compte la transformació que el meu cos va realitzar quan va crear una vida, dintre meu, al meu ventre, al meu úter (òrgan petit que té la mida d'una pera i amb un poder que jo no era conscient inimaginable).
Admiro el seu cos! Admiro les seves mans! Admiro tot allò que surt d'ella! I en aquest procés d'admiració intento admirar-me com Dona!
Després de visualitzar mil vegades aquestes imatges i recordar aquells instants tot el meu interior s'ensorra per instants (per què no sabia tot això? per què havia tingut els ulls tan tancats?) i al mateix temps hem donen l'impuls per veure la vida com una joia: tal com és, meravellós!
Cada vegada que miro a la meva filla i observo amb deteniment cada corba dels seu cos em dono compte la transformació que el meu cos va realitzar quan va crear una vida, dintre meu, al meu ventre, al meu úter (òrgan petit que té la mida d'una pera i amb un poder que jo no era conscient inimaginable).
Admiro el seu cos! Admiro les seves mans! Admiro tot allò que surt d'ella! I en aquest procés d'admiració intento admirar-me com Dona!
Com començar a Ser
La meva vida ha sigut un període constant de canvis. Vaig néixer un 31 de març de 1977 en un hospital gràcies a la meva mare i al meu pare que van decidir tindre'm. Des del ventre de la meva mare fins al món eteri va ser un camí difícil i manipulat però al final la meva mare va poder abraçar-me i jo vaig poder veure-la i poder plorar amb ella tot allò que m'havia passat.
Els anys van anat passant: amb canvis que van donar motlle el meu caràcter, la meva personalitat i la meva autoestima. A vegades sentint que no era d'aquest món o que la natura s'havia equivocat, que jo tenia que haver sigut un nen...
Aquest sentiment de no pertinença va estar present gairebé tota l'adolescència i per suposat els canvis que toquen en aquesta etapa de la vida de cada persona.
Els anys van anat passant: amb canvis que van donar motlle el meu caràcter, la meva personalitat i la meva autoestima. A vegades sentint que no era d'aquest món o que la natura s'havia equivocat, que jo tenia que haver sigut un nen...
Aquest sentiment de no pertinença va estar present gairebé tota l'adolescència i per suposat els canvis que toquen en aquesta etapa de la vida de cada persona.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)